...Mai Por...

… A mi avui m’agradaria no haver tingut cap blog per saber el que es sentia amb la primera entrada, el primer comentari, les primeres visites.

I com que no és el meu primer blog, ni tampoc em farà extremada il·lusió la primera visita; anem al gra:

La meva vida ha fet un canvi radical, i més aviat del que em pensava. Ara sóc parcialment independent i és que la meva tieta em va donar una patada al cul (no va ser una patada, però si que em va empènyer cap al precipici de la perversió, el descontrol, l’alcoholisme... etc, amb premeditació, molta mala llet i essent la mare dels porcs més gran de l’univers). Tot i les seves intencions maquiavèl·liques, n’he sortit viva. No m’he fet prostituta (continuo estudiant), no m’he mort de gana (s’ha vist que tinc mà a la cuina), bec més birra (que hi farem, ara no hi ha ningú esperant-me a casa per sopar, ni re... Així que puc arribar fent pudor al que sigui), no estic descontrolada (em llevo tard i me’n vaig a dormir tard com sempre), no surto gaire de festa (només he sortit 1 cop, encara guardo una mica de responsabilitat)... Realment aquesta és la vida que jo volia portar i no la que em van imposar fa dos anys. I no hi ha de què preocupar-se... Sé viure sola.

Me’n penedeixo moltíssim d’haver viscut a casa d’aquella dona, de veritat. Sé que potser sembla una mica egoista i que no veig el que ells m’han donat, però de l’únic que em fa pena és d’haver perdut al meu tiet... La seva dona m’és tan igual, que ni insultar-la em serveix per desfogar-me. De la mateixa manera que la seva filla, una arpia de les bones.

Per això, perquè avui no és cap dia en especial, perquè jo ja havia tingut un blog quan vivia en un altre lloc, perquè tampoc el fet de canviar-me de casa és una cosa súper important, perquè no hi ha grans impressions, perquè continuo pensant que potser no és bona idea tornar a escriure, només em queda dir: mai por.